Restauració façanes Capella de Sant Llatzer

 

Historia Capella de Sant Llatzer

Segle XII

Capella romànica que originàriament formava part de l’Hospital dels malalts mesells o leproseria, fundat pel bisbe Guillem Torrojà (1144-71) en una zona no urbanitzada. Al segle XIV es canvià l’advocació de l’església, fins llavors de la Mare de Déu dels malalts, per la de Sant Llàtzer, el nou patró dels leprosos. Avui l’edifici, l’única resta del conjunt, queda engolit per les construccions que l’envolten. La capella consta d’una nau capçada per un absis semicircular que dóna a un pati interior. El mur extern compta amb la típica decoració d’arcuacions cegues i lesenes, i al centre s’obre una finestra, l’única que té l’església.
La façana, als peus de la nau, dóna a la plaça; els habitatges que té adossats per la banda del carrer Hospital se’n menjaren ben bé un terç, així com la part de la nau corresponent. Es distingeix, però, un bocí de l’accés originari, en arc de mig punt, tapiat i substituït per una porta allindada, l’entrada a l’edifici on, fins fa pocs anys, s’ubicava un estanc. A la façana hi ha també una fornícula i una espadanya. Tot i que la volta es manté de pedra vista, els murs interiors presenten acabats i estucats d’èpoques posteriors i en un d’ells s’obre una capella lateral barroca coberta amb volta ovalada. Fora de culte des del 1913.

Rehabilitació Façanes