Restauració Façanes Casa de la Maternitat

Historia Casa de la Maternitat

Camil Oliveras i Gensana

1889-98

La Casa Provincial de la Maternitat estava formada per una sèrie de dependències amb diferents especialitats sanitàries distribuïdes en un gran recinte tancat, totes relacionades amb la funció que el seu nom indica. S’en poden distingir dos subconjunts, el del nord i el del sud. En aquest darrer, constituït seguint el projecte de 1889 fet per Camil Oliveras i Gensana, és on està situat el nucli original, que consta d’una sèrie d’edificis disposats entorn d’un gran pati rectangular amb un eix d’ordenació simètrica longitudinal.
Fins a la mort d’Oliveras, el 1898, havien estat realitzats, amb la col·laboració de general Guitart i de Josep Bru com a ajudants, cinc pavellons: els dos més llargs situats a cada banda de l’eix -de Lactància l’un i de Deslletats o de l’Ave Maria l’altre-, els dos de malalties infeccioses i els safareigs. Continuà les obres Josep Bori i Gensana, que respectà l’ordenació del conjunt, i hi construí la cuina (1903) i els pavellons Prat de la Riba i Germanes (a tocar de la Travessera de les Corts), encara que va introduir modificacions, sobretot als pavellons d’accés. Aquest nucli original té una unitat compositiva i una ordenació general clares, amb construccions d’obra vista i pedra d’evident qualitat arquitectònica, sobretot en els grans pavellons de Lactància i de l’Ave Maria, on se sintetitzen funcionalitat i recerca formal, especialment als interiors. En aquesta zona sud les obres foren finides cap al 1910 i no hi hagueren noves construccions fins al 1953-57, en què Manuel Baldrich i Tibau realitzà el pavelló Cambó, ocupant l’espai reservat en el projecte original per a l’església, entre els blocs amb façana a la Travessera.
Al conjunt nord l’arquitecte J. Rubió i Bellver inicià, a partir de 1915, el projecte del pavelló Rosa que Josep Goday i Casals acabà el 1924. És un edifici simètric en planta de doble T i decorat amb esgrafiats. Goday va realitzar també el pavelló Blau, acabat el 1942, que és paral·lel al costat nord, resseguit pel carrer Doctor Salvador Cardenal. És de planta rectangular, tancat pels extrems amb dos cossos perpendiculars emfasitzats per unes tribunes de planta semicircular. L’accés és central, amb un templet a la coberta que marca l’eix de simetria. La façana és plana, amb decoració geomètrica als massissos, dins el gust noucentista. A l’est se situà un annex més baix.
El 1934 es realitzà el pavelló Hèlios dins el llenguatge racionalista del GATCPAC, avui força malmès i afectat pel veïnatge d’un edifici poc harmònic de l’arquitecte Carles Lledó i Badia. El grup de la part nord no té cap ordenació global i els edificis se situen independentment uns dels altres, enmig d’una zona enjardinada.