Restauració Façanes Casa de la Misericòrdia “Districte Ciutat Vella”

Historia Casa Misericòrdia

Conjunt format per l’hospici (Casa de la Misericòrdia), la capella i l’antic Col·legi de Sant Guillem d’Aquitània.
L’hospici de la Casa de la Misericòrdia, institució fundada per Diego Pérez de Valdivia el 1583 i posada sota els auspicis del Consell Municipal, és un edifici de notables dimensions, obra del segle XVII, organitzat entorn de dos grans patis allargats, un d’enjardinat, de distribució entre les diferentes dependències i accés a l’església, situada tancant un dels costats menors. Deixà de ser hospici durant els anys setanta del segle XX per convertir-se en magatzem. A la Casa de la Misericòrdia s’hi arriba des del carrer Elisabets a través d’un passatge que té un portal amb la llinda adovellada, amb l’escut de la ciutat i la data 1613. Al fons del passatge, un altre portal té al damunt una fornícula amb una imatge i, a banda i banda, dues mènsules amb escuts sostinguts, respectivament, per una au i un salvatge, obres del segle XV procedents d’alguna construcció més antiga. El conjunt reformat el segle XIX, veié transformada la seva façana sud en un grup d’edificis d’habitatges i oficines. L’any 1980 s’estudià la seva profunda remodelació, obra de l’arquitecte Lluís Clotet, continguda en el pla municipal nomenat “Del Liceu al Seminari”.
La capella compta d’una sola nau i petites capelles laterals, cor alt sobre l’entrada -desaparegut- i porta oberta al carrer Elisabets amb la data 1693. A la seva llinda hi ha un escut de Barcelona sostingut per dos àngels. La coberta és a dues vessants. Entre 1836 i 1868 fou seu de la parròquia de Sant Antoni Abat i la Mare de Déu dels Àngels, i ha patit les conseqüències de ser destinada a magatzem de fustes.
L’antic col·legi fou la seu d’aquesta institució fundada el 1587, i els agustins s’encarregaren de posar en marxa les obres i regentar el conjunt, que consta d’església d’una sola nau, dues capelles a cada banda i retaule il·lusionista pintat al mur de tancament de la capçalera. La façana, en bon estat, exhibeix una fornícula pètria del segle XVIII i un òcul, tots dos al damunt d’una senzilla porta d’arc de mig punt. L’interior -planta baixa i dos pisos- es troba completament alterat respecte al seu estat primitiu, i disposa d’un petit enlloc de claustre.

Rehabilitació Façana