Plaça Reial

Restauració Façanes Plaça Reial

 

Història de la Plaça Reial

Plaza Real 1925

Plaza Real 1925

 

Projecte plaça: Francesc Daniel i Molina, arquitecte

Projecte i construcció plaça i edificis: 1848-60

 

Inspirada en les urbanitzacions franceses d’època neoclàssica, la plaça Reial és l’única de les que es van projectar a Barcelona durant el segle XIX realitzada íntegrament segons el disseny inicial.
El 1841 l’Ajuntament convocà un concurs per construir un teatre al lloc de l’antic convent dels Caputxins, desamortitzat el 1835, que des de l’exclaustració complia aquesta funció.
El 1848 Francesc Daniel i Molina guanya un nou concurs, ara ja de projectes per convertir el solar en espai públic.
La plaça es començà a construir el mateix any, reduint les dimensions de la projectada i donant-li una lleugera irregularitat per tal de millorar l’enllaç amb els carrers preexistents, irregularitats quasi imperceptibles gràcies a petites variacions del mòdul del pòrtic i a la partició de la façana de major longitud mitjançant el carrer Colom, també porxat, que permet una millor connexió amb la Rambla.
Les obres foren enllestides el 1860 i quatre anys després ho foren també els acabats de les façanes.
La façana dels edificis és uniforme, de marcat caràcter academicista, amb un pòrtic amb pilars i arcs de mig punt a la planta baixa, que suporten un ordre gegantí de pilastres corínties de dos pisos d’alçada amb el seu entaulament, sobre el qual s’eleva un darrer pis amb finestres que actua a manera d’àtic lleugerament endarrerit.
La façana està decorada amb motius de terra cuita hel·lenitzants, bustos de navegants i d’exploradors americans i escuts aguantats per infants indis.
El tractament dels enllaços és de gran qualitat, destacant el passatge Bacardí, cobert amb claraboia i creuat per un pont de ferro i vidre, i el passatge Madoz, tractat com a pati descobert que connecta amb el carrer Ferran mitjançant un pòrtic de tres arcs. Un i altre estaven ja previstos al projecte original.
L’ornamentació i jardineria de la plaça ha tingut diversos aspectes.
A final del segle passat, per tal de donar-li una ordenació definitiva, Antoni Gaudí va fer dos projectes successius, un en què la font central estava envoltada de quatre fanals, i un altre en el qual només hi havia dos fanals. Aquest darrer és el que es va dur a terme, i actualment només en resten la Font de les Tres Gràcies i els dos fanals dissenyats per Gaudí.
Recentment, entre 1982 i 1984, la plaça ha estat restaurada i remodelada amb un projecte dels arquitectes Federico Correa i Alfons Milà. Es van substituir els parterres que subdividien l’àmbit central per un paviment continu de pedra, del qual surten les palmeres que de sempre han complementat la plaça. També es va eliminar la circulació rodada per buscar un tractament de plaça-saló. Paral·lelament es van restaurar les façanes dels edificis que la tanquen i dels passatges.

 

Restauració de Façanes