Restauració Façanes del Teatre Principal

Història del Teatre Principal

Restauració façanes Teatre Principal

Francesc Daniel Molina

final segle XVIII; fesomia actual: 1845

Existent com a Teatre de la Santa Creu (depenia de l’hospital del mateix nom) des del 1587, arribà a l’incendi del 1845 com una construcció de caràcter sever i clàssic de la darreria del segle XVIII. Francesc Daniel Molina s’encarregà dos anys després d’una profunda renovació de l’edifici, des d’alshores Teatre Principal.
L’obra, adscrita al romanticisme (a vegades anomenat isabelí) té una façana tripartida lleugerament convexa; el seu cos central, més alt i destacat, té arcs de mig punt als baixos i als cossos laterals, i al principal tres grans arcs més, que abasten dos pisos; primitivament aquests eren tancats amb vidrieres i entre ells i als seus carcanyols hi havia decoració anàloga del coronament, que desaparegué ¿després d’algunes modificacionl’ a començament del segle XX, arran de diversos incendis.
En l’actual frontis les arcades són cegues i s’hi obren balcons amb frontó i òculs, i l’àtic de coronament és resseguit per parells de petites pilastres que sostenen una cornisa doblegada a la part central, al damunt del rellotge.
Entre les dependències interiors conservades, destaca un espai circular cobert amb cúpula cassetonada, que ha estat utilitzat com a petita sala d’espectacles.

Publicacions prensa Teatre Principal