El Renaixement de les Arenes

Les característiques de la cúpula permetran que sigui utilitzada com a sala de concerts, conferències i exposicions i enriqueixi la vida cultural de BCN

Captura de pantalla 2014-01-01 14.21.13

Una obra que advoca per la flexibilitat i la polivalencia

De Barcelona se sol dir que representa l’equilibri entre l’admiració pel passat i l’aposta pel futur, l’avantguarda i el cosmopolitisme. I per Luis Alonso, un dels arquitectes responsables d’Arenas de Barcelona, el nou centre comercial, cultural i d’oci és un clar reflex d’aquesta personalitat bipolar: “L’oficialització d’un interessant matrimoni entre el respecte arquitectònic historicista i l’aposta per nous continguts i tecnologia d’alt nivell”, segons les seves paraules. Això es concreta a la façana, d’estil neomudèjar, que al seu dia va representar el principal repte constructiu del projecte. Malgrat que “no tenia un valor arquitectònic elevat, la seva imatge es trobava clarament gravada en la retina dels ciutadans”. Per això, encara que el més senzill hauria estat enderrocar- la i començar de zero, es va optar per la solució contrària: la conservació. “La dificultat residia a trobar una solució tècnica per preservar aquest element, en suspensió literal i temporal, així com per poder efectuar el buidat inferior del subsòl, necessari per executar les plantes soterrani”. Llavors es va optar per una “via innovadora, de gran complexitat”, que va suposar mantenir en l’aire 4.000 tones, i més de 300 metres de façana. Tot això sense oblidar que “a cinc metres, al subsòl, es creuaven dues línies de metro, amb les vibracions que això comporta”. Un treball d’enorme precisió que va comptar amb la col·laboració de l’enginyeria BOMA.

El segon repte va ser la cúpula, “una de les més grans a Europa, amb 92 metres de diàmetre i sense cap suport intermedi”. Està fabricada en fusta laminada, “per tenir el mínim pes possible i aconseguir la màxima calidesa i qualitat de l’espai”. Descansa sobre una plataforma metàl·lica que, al seu torn, es recolza “només en vuit pilars metàl·lics, desenvolupats de forma arbòria. Cada pilar suporta una càrrega de 12.000 tones”, precisa l’arquitecte.

PROMISCUÏTAT FUNCIONAL

Des de fa temps, el despatx Alonso-Balaguer y Arquitectos Asociados pregona una idea: “S’ha d’intentar aconseguir la màxima promiscuïtat funcional dels edificis i les ciutats”. És a dir, donar- los el màxim nombre d’usos possibles. “La combinació només pot aportar efectes positius al conjunt, amb clares sinergies entre comerç, esport, cultura, oficines, restauració, actes, etcètera”. Per aquest motiu Arenas de Barcelona és molt més que un centre comercial. Si bé acull 115 botigues de diferents tipologies, també és la seu del nou Museu del Rock de Barcelona; un gimnàs i una pista de fúting circular, a 25 metres d’altura de terra (obrirà les portes a finals de maig); oficines; múltiples restaurants; un spa urbà amb vistes a la muntanya de Montjuïc (encara en construcció); 12 sales de cine o un espai polivalent on es podran celebrar concerts, exposicions o conferències. “La barreja d’usos permet que els edificis siguin més sostenibles energèticament, econòmicament i socialment, perquè es poden disfrutar el màxim nombre d’hores al dia i el màxim nombre de dies a l’any”, reflexiona Alonso.

PENSANT EN EL DEMÀ

La segona premissa del despatx és l’aposta per una arquitectura flexible. “Procurem dotar els nostres edificis de tots aquells recursos que possibilitin la seva adaptabilitat futura als més que possibles canvis d’usos, o d’usuaris”. Per això, una de les accions consisteix a externalitzar tots els elements que, inevitablement, hauran de perdurar a l’edifici: els nuclis de serveis i les comunicacions verticals. D’aquesta forma, els ascensors, els muntacàrregues, les escales d’emergència, els lavabos o els conductes d’instal·lacions són ubicats sistemàticament fora del nucli del tambor principal, i així s’han alliberat les àrees susceptibles d’ús i activitat. Així mateix, s’ha deslligat estructuralment la planta coberta i la seva cúpula de la resta d’edificació inferior. Aquesta independència estructural proporciona la llibertat i la flexibilitat preteses. Un últim criteri ha estat facilitar al màxim la “permeabilitat de vianants”, maximitzant les voreres que envolten Arenas de Barcelona, per facilitar la continuïtat entre el carrer i l’interior del complex. Així mateix, per alliberar l’espai públic exterior de la contaminació sonora, atmosfèrica i visual, s’ha destinat una part de la planta -1 a la càrrega i descàrrega de mercaderies. També es potencia l’ús de transport públic, mitjançant la connexió directa amb el metro (aquest enllaç no entrarà en funcionament fins d’aquí uns dies). Paral·lelament, tres plantes de pàrquing amb 1.250 places per a cotxes i 500 per a motos (un fet poc usual a Barcelona) faciliten l’accés en vehicle privat.

Restauració Plaça de Toros las Arenas per GROC 

PDF Catalunya Construye Las Arenas El Periódico

Captura de pantalla 2014-01-01 14.20.26